La llegada del ferrocarril a Terrassa (1856)
Hace 170 años, el 16 de marzo de 1856, el primer tren llegó a Terrassa. La llegada del ferrocarril, uno de los grandes inventos de la Revolución Industrial, supuso un cambio muy importante para la población, ya que mejoraba la conexión con otras ciudades y facilitaba el transporte de personas y mercancías.
La construcción de la línea fue dirigida por el ingeniero Pere d’Andrés i Puigdollers. En las obras de este tramo, participaron aproximadamente 500 trabajadores, entre ellos unos 200 presos que trabajaban bajo la vigilancia de soldados. Este proyecto de infraestructura marcó un antes y un después en el desarrollo urbano y en las comunicaciones de Terrassa. La importancia del ferrocarril para la ciudad puede resumirse en un dato muy significativo: en 1856 Terrassa tenía unos 6.000 habitantes y en 1877 ya había alcanzado los 11.000. Gracias a este fuerte crecimiento demográfico, la población recibió el título de ciudad de manos del rey Alfonso XII.
Guia de Barcelona a Terrassa pel ferrocarril, escrita pel cronista i polític Víctor Balaguer l'any 1857, és una de les obres pioneres en la literatura de viatges en tren a Catalunya.
L’arribada del ferrocarril a Terrassa (1856)
Fa 170 anys, el 16 de març de 1856, el primer tren va arribar a Terrassa. L’arribada del ferrocarril, un dels grans invents de la Revolució Industrial, va suposar un canvi molt important per a la població, ja que millorava la connexió amb altres ciutats i facilitava el transport de persones i mercaderies.
La construcció de la línia va ser dirigida per l’enginyer Pere d’Andrés i Puigdollers. En les obres d’aquest tram hi van participar aproximadament 500 treballadors, entre els quals uns 200 presos que treballaven sota la vigilància de soldats. Aquest projecte d’infraestructura va marcar un abans i un després en el desenvolupament urbà i en les comunicacions de Terrassa.
La importància del ferrocarril per a la ciutat es pot resumir en una dada molt significativa: el 1856 Terrassa tenia uns 6.000 habitants, i el 1877 ja havia arribat als 11.000. Gràcies a aquest fort creixement demogràfic, la població va rebre el títol de ciutat de mans del rei Alfons XII.
Historia de la línea
La llegada del tren a Terrassa formaba parte de un proyecto mucho más amplio, este ferrocarril, que conectaría Barcelona con Zaragoza y más adelante Zaragoza con Madrid, era el único en construcción en Cataluña subvencionado por el Gobierno. Debido a su importancia estratégica fue declarado línea general de primer orden.
La concesión de la línea se otorgó en 1852. A partir de entonces, las obras avanzaron por etapas y se fueron inaugurando distintos tramos que permitieron completar progresivamente el recorrido. El 15 de febrero de 1855 se inauguró el tramo entre Montcada y Sabadell. Poco después, el 16 de marzo de 1856, el ferrocarril llegó a Terrassa.
La expansión continuó rápidamente hacia el interior: el 3 de julio de 1859 se inauguró el tramo entre Terrassa y Manresa y, al año siguiente, el 30 de mayo de 1860, el tren llegó a Lleida, ampliando de forma significativa la conexión ferroviaria de Cataluña con el interior peninsular. Finalmente, el 26 de septiembre de 1861 se completó la llegada del ferrocarril a Zaragoza, culminando así una infraestructura clave para la comunicación entre Barcelona y el resto de España.
Història de la línia
L’arribada del tren a Terrassa formava part d’un projecte molt més ampli. Aquest ferrocarril, que connectaria Barcelona amb Saragossa i més endavant Saragossa amb Madrid, era l’únic en construcció a Catalunya subvencionat pel Govern. A causa de la seva importància estratègica va ser declarat línia general de primer ordre.
La concessió de la línia es va atorgar l’any 1852. A partir d’aleshores, les obres van avançar per etapes i es van anar inaugurant diferents trams que van permetre completar progressivament el recorregut. El 15 de febrer de 1855 es va inaugurar el tram entre Montcada i Sabadell. Poc després, el 16 de març de 1856, el ferrocarril va arribar a Terrassa.
L’expansió va continuar ràpidament cap a l’interior: el 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el tram entre Terrassa i Manresa i, l’any següent, el 30 de maig de 1860, el tren va arribar a Lleida, ampliant de manera significativa la connexió ferroviària de Catalunya amb l’interior peninsular. Finalment, el 26 de setembre de 1861 es va completar l’arribada del ferrocarril a Saragossa, culminant així una infraestructura clau per a la comunicació entre Barcelona i la resta d’Espanya.
Compañías ferroviarias
A lo largo de su historia, la línea estuvo gestionada por diferentes compañías ferroviarias, cada una de las cuales dejó su huella en el desarrollo de la infraestructura.
La primera fue la compañía Zaragoza a Barcelona (ZB), que tuvo importantes problemas de financiación durante la construcción y explotación de la línea. Además, la utilización del carril Barlow no dio los resultados esperados, por lo que finalmente tuvo que ser sustituido.
.jpg)
Perfil de la vía Barlow y mojón de pieza con las iniciales de la primera compañía de Barcelona a Zaragoza. Archivo del autor.
Companyies ferroviàries
Al llarg de la seva història, la línia va estar gestionada per diferents companyies ferroviàries, cadascuna de les quals va deixar la seva empremta en el desenvolupament de la infraestructura.
La primera va ser la companyia Zaragoza a Barcelona (ZB), que va tenir importants problemes de finançament durant la construcció i l’explotació de la línia. A més, la utilització del carril Barlow no va donar els resultats esperats, de manera que finalment va haver de ser substituït.
Posteriormente pasó a manos de la compañía Zaragoza, Pamplona a Barcelona (ZPB). Durante este periodo la línea sufrió importantes dificultades a causa de la Tercera Guerra Carlista. El tramo entre Terrassa, Manresa y Lleida fue especialmente conflictivo, con numerosos sabotajes que provocaban daños en la infraestructura y obligaban a interrumpir el servicio durante días.
Más adelante la gestión pasó a la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España. Durante esta etapa se realizaron importantes inversiones para modernizar la línea, como la construcción de la doble vía entre Barcelona y Manresa en 1914 y la electrificación del mismo tramo.
En 1941, con la nacionalización del ferrocarril en España, todas las líneas pasaron a integrarse en RENFE, la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles.
Finalmente, en 2006 se produjo una reorganización del sistema ferroviario español que separó la gestión de la infraestructura y la explotación del servicio. Desde entonces, ADIF se encarga de la infraestructura ferroviaria mientras que Renfe Operadora gestiona la circulación de los trenes.
Posteriorment, la gestió va passar a mans de la companyia Zaragoza, Pamplona a Barcelona (ZPB). Durant aquest període, la línia va patir importants dificultats a causa de la Tercera Guerra Carlista. El tram entre Terrassa, Manresa i Lleida va ser especialment conflictatiu, amb nombrosos sabotatges que provocaven danys a la infraestructura i obligaven a interrompre el servei durant dies.
Més endavant, la gestió va passar a la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya. Durant aquesta etapa es van dur a terme importants inversions per modernitzar la línia, com la construcció de la doble via entre Barcelona i Manresa l’any 1914 i la electrificació del mateix tram.
L’any 1941, amb la nacionalització del ferrocarril a Espanya, totes les línies es van integrar a RENFE, la Xarxa Nacional dels Ferrocarrils Espanyols.
Finalment, el 2006 es va produir una reorganització del sistema ferroviari espanyol que va separar la gestió de la infraestructura de l’explotació del servei. Des de llavors, ADIF s’encarrega de la infraestructura ferroviària, mentre que Renfe Operadora gestiona la circulació dels trens.
El edificio/edifici de la estación de Terrassa
Única fotografía que existe del antiguo edificio de la estación de Terrassa.
Única fotografia que existeix de l’antic edifici de l’estació de Terrassa. Fons de l’arxiu Tobella de Terrassa.
En el año 1885 la estación fue rebajada a cuarta clase, mientras que la de Sabadell fue elevada a segunda clase. Pero no fue hasta el año 1899 que se quiso resarcir la categoría de la estación. El Ayuntamiento solicitó a la Dirección General del Ferrocarril del Norte la construcción de un nuevo edificio. A principios de siglo fue derribado.
La nueva estación fue construida por la compañía del Norte en 1901 con estilo ecléctico.
L’any 1885 l’estació va ser rebaixada a quarta classe, mentre que la de Sabadell va ser elevada a segona classe. Però no va ser fins a l’any 1899 que es va voler rescabalar la categoria de l’estació. L’Ajuntament va sol·licitar a la Direcció General del Ferrocarril del Nord la construcció d’un nou edifici. A principi de segle es va enderrocar.
La nova estació fou Construïda per la companyia del Nord al 1901 amb estil eclèctic.
Aquesta fotografia és del 1915, davant veiem el servei de tartanes o taxis de l’època.
Fons: Postal de l’arxiu Antoni Nebot
Distribució de les vies de l’estació de Terrassa a l’any 1909. Encara no s'havia construït la doble via, ni s’havia electrificat la línia. Llibre Esquemas planos de las estaciones. Línea de Zaragoza a Barcelona. Caminos de Hierro del Norte de España. Arxiu del Museu del Ferrocarril de Catalunya.
Imatge dels anys 50 de l’estació del Nord de Terrassa. Fons de l’arxiu del Museu del Ferrocarril de Catalunya.
SOTERRAMENT
Para resolver los problemas que generaba el paso del ferrocarril en superficie, se impulsó el soterramiento de la línea ferroviaria de Renfe que atraviesa la ciudad. Las obras, que contaron con financiación del Estado, la administración ferroviaria, el Ayuntamiento, la Generalitat y fondos europeos, tuvieron una duración aproximada de dos años y medio.
El 29 de mayo de 1994 se inauguró el nuevo tramo subterráneo y la estación soterrada, lo que permitió eliminar las vías en superficie y mejorar la integración del ferrocarril en la ciudad.
En el marco de esta transformación urbana se conservó y restauró el antiguo edificio de la estación, construido por la compañía Norte, que fue integrado en el nuevo entorno urbano como testimonio del patrimonio ferroviario histórico de Terrassa.
Per resoldre els problemes que generava el pas del ferrocarril en superfície, es va impulsar el soterrament de la línia ferroviària de Renfe que travessa la ciutat. Les obres, que van comptar amb finançament de l’Estat, l’administració ferroviària, l’Ajuntament, la Generalitat i fons europeus, van tenir una durada aproximada de dos anys i mig.
El 29 de maig de 1994 es va inaugurar el nou tram subterrani i l’estació soterrada, cosa que va permetre eliminar les vies en superfície i millorar la integració del ferrocarril a la ciutat.
En el marc d’aquesta transformació urbana, es va conservar i restaurar l’antic edifici de l’estació, construït per la companyia Norte, que va ser integrat en el nou entorn urbà com a testimoni del patrimoni ferroviari històric de Terrassa.
Bibliografia i recerca
- 150 anys de ferrocarril a Terrassa 1856-2006. Ajuntament de Terrassa, Museu de Terrassa.
- Arxiu del museu del Ferrocarril de Catalunya.
- Arxiu Tobella de Terrassa.
- Arxiu Club Ferroviari de Terrassa.
- Arxiu Antoni Nebot.
- Arxiu Eduard Martínez.
Eduard Martínez Hernández
