Toda mi familia proviene de la estación de Guadix, tanto por parte de mi madre como de mi padre. Ese lugar guarda recuerdos imborrables de mi infancia, viajando cada verano hasta Guadix: en el expreso Barcelona–Granada, conocido allí como “el Catalán”, o desde Valencia en el TER Valencia–Granada, por la vía de Baza. Esa conexión con el ferrocarril dejó una huella profunda en mi cariño por este trazado. La casa de mi abuela estaba justo frente al inicio de la vía de Baza, junto al antiguo depósito de locomotoras de vapor, un espacio que se convirtió en escenario de juegos durante los ya lejanos años 70 y 80.
"A la derecha se observa la vía en dirección a Baza; al fondo, la señal mecánica de salida hacia Guadix. El edificio blanco de la derecha era la casa de mis abuelos paternos, los Martínez Montoya." Foto encontrada por internet.
Tota la meva família prové de l’estació de Guadix, tant per part de la meva mare com del meu pare. Aquell lloc guarda records inesborrables de la meva infància, quan cada estiu viatjàvem fins a Guadix: en l'exprés Barcelona–Granada, conegut allà com “el Catalán”, o des de València en el TER València–Granada, per la via de Baza. Aquesta connexió amb el ferrocarril va deixar una empremta profunda en el meu afecte per aquest traçat. La casa de l’àvia estava just davant de l’inici de la via de Baza, al costat de l’antic dipòsit de locomotores de vapor, un espai que es va convertir en escenari de jocs durant els ja llunyans anys 70 i 80.
El 1 de enero de 1985 marcó un momento clave en la historia del ferrocarril en España, con el cierre de numerosas líneas consideradas deficitarias. En total, se clausuraron aproximadamente 914 kilómetros de vías ferroviarias, la mayoría correspondientes a líneas secundarias y de ámbito rural. Esta decisión formó parte de un proceso de reorganización del sistema ferroviario impulsado por el Estado y RENFE, en un contexto de crisis económica y de cambio en las prioridades del transporte, cada vez más orientadas hacia la carretera. El cierre tuvo importantes consecuencias sociales y territoriales, al dejar sin conexión ferroviaria a muchas comarcas y acelerar el declive de algunos núcleos locales.
Fuente: Revista Vía Libre. Líneas de RENFE afectadas por el cierre de 1985 y evolución después de 20 años.
El 1 de gener de 1985 va marcar un moment clau en la història del ferrocarril a Espanya, amb el tancament de nombroses línies considerades deficitàries. En total, es van clausurar aproximadament 914 quilòmetres de vies ferroviàries, la majoria corresponents a línies secundàries i d’àmbit rural. Aquesta decisió va formar part d’un procés de reorganització del sistema ferroviari impulsat per l’Estat i RENFE, en un context de crisi econòmica i de canvi en les prioritats del transport, cada vegada més orientades cap a la carretera. El tancament va tenir importants conseqüències socials i territorials, en deixar sense connexió ferroviària moltes comarques i accelerar el declivi d’alguns nuclis locals.
El 31 de diciembre de 1984 se apagó por última vez el silbato del tren que durante décadas unió Almendricos y Guadix a lo largo de sus 161 kilómetros de vía, poniendo fin a más de 75 años de historia de un eje que conectaba el Levante español con Andalucía. La clausura, decidida en el acuerdo del Consejo de Ministros de 30 de septiembre de 1984, aplicó criterios económicos fríos y poco humanos, ignorando la función social del ferrocarril y dejando tras de sí estaciones silenciosas y un recuerdo imborrable en la memoria colectiva.
Las fotografías que siguen muestran una excursión desde Guadix el 10 de julio de 2006, recorriendo el inicio de la vía hacia Baza y Almendricos. El trayecto llegó hasta el puente de hierro conocido como Puente Grao, poco antes de la primera estación del recorrido, Hernán-Valle. En aquel momento, las vías aún llegaban hasta la estación de Gor, pero años después se desmanteló la totalidad del trazado. Estas imágenes permanecen como testimonio histórico de un ferrocarril que, aunque cerrado, sigue vivo en la memoria colectiva. Además, entidades como los Amigos del Ferrocarril de Baza continúan 41 años después reivindicando su reapertura, manteniendo viva la esperanza de que algún día el tren vuelva a recorrer este antiguo eje.
“En los dos primeros kilómetros, tras pasar el antiguo depósito de vapor y la rambla Faugena, el paisaje es espectacular: se atraviesan cerros cuyas formas evocan más bien un paisaje de otro planeta.”
El 31 de desembre de 1984 es va apagar per última vegada el xiulet del tren que durant dècades havia unit Almendricos i Guadix al llarg dels seus 161 quilòmetres de via, posant fi a més de 75 anys d’història d’un eix que connectava el Llevant espanyol amb Andalusia. La clausura, decidida en l’acord del Consell de Ministres del 30 de setembre de 1984, va aplicar criteris econòmics freds i poc humans, ignorant la funció social del ferrocarril i deixant enrere estacions silencioses i un record inesborrable en la memòria col·lectiva.
Les fotografies que segueixen mostren una excursió des de Guadix el 10 de juliol de 2006, recorrent l’inici de la via cap a Baza i Almendricos. El trajecte va arribar fins al pont de ferro conegut com a Puente Grao, poc abans de la primera estació del recorregut, Hernán-Valle. En aquell moment, les vies encara arribaven fins a l’estació de Gor, però anys més tard es va desmuntar la totalitat del traçat. Aquestes imatges romanen com a testimoni històric d’un ferrocarril que, tot i estar tancat, continua viu en la memòria col·lectiva. A més, entitats com els Amics del Ferrocarril de Baza continuen, 41 anys després, reivindicant la seva reobertura, mantenint viva l’esperança que algun dia el tren torni a recórrer aquest antic traçat ferroviari.
Cada 31 de diciembre, desde 1984, muchos pueblos y ciudades recuerdan que se les arrebató una parte de su futuro, porque el ferrocarril, desde sus inicios, fue una ventana abierta al mundo. Cada 1 de enero, en rincones de la geografía ferroviaria española, sus gentes siguen esperanzadas en volver a coger el tren; ese tren que, como servicio público, nunca debió dejar de recorrer sus comarcas.
El futuro AVE entre Murcia y Almería nos llevará de una ciudad a otra, pero el tren convencional nos permite ir al médico, visitar a los abuelos y, sobre todo, descubrir y admirar a quienes siguen luchando por su territorio, manteniendo viva la conexión con su gente y sus tierras.
Cada 31 de desembre, des de 1984, molts pobles i ciutats recorden que se’ls va arrabassar una part del seu futur, perquè el ferrocarril, des dels seus inicis, va ser una finestra oberta al món. Cada 1 de gener, en racons de la geografia ferroviària espanyola, la seva gent continua esperançada a tornar a agafar el tren; aquell tren que, com a servei públic, mai hauria d’haver deixat de recórrer les seves comarques.
El futur AVE entre Múrcia i Almeria ens portarà d’una ciutat a una altra, però el tren convencional ens permet anar al metge, visitar els avis i, sobretot, descobrir i admirar aquells que continuen lluitant pel seu territori, mantenint viva la connexió amb la seva gent i les seves terres.



.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)

.jpeg)
.jpeg)



