miércoles, 31 de diciembre de 2025

41 años sin el Guadix-Baza- Almendricos

 

Toda mi familia proviene de la estación de Guadix, tanto por parte de mi madre como de mi padre. Ese lugar guarda recuerdos imborrables de mi infancia, viajando cada verano hasta Guadix: en el expreso Barcelona–Granada, conocido allí como “el Catalán”, o desde Valencia en el TER Valencia–Granada, por la vía de Baza. Esa conexión con el ferrocarril dejó una huella profunda en mi cariño por este trazado. La casa de mi abuela estaba justo frente al inicio de la vía de Baza, junto al antiguo depósito de locomotoras de vapor, un espacio que se convirtió en escenario de juegos durante los ya lejanos años 70 y 80.


"A la derecha se observa la vía en dirección a Baza; al fondo, la señal mecánica de salida hacia Guadix. El edificio blanco de la derecha era la casa de mis abuelos paternos, los Martínez Montoya." Foto encontrada por internet.


Verano de 1987. Señal mecánica de salida hacia Baza. Foto archivo personal.

Tota la meva família prové de l’estació de Guadix, tant per part de la meva mare com del meu pare. Aquell lloc guarda records inesborrables de la meva infància, quan cada estiu viatjàvem fins a Guadix: en l'exprés Barcelona–Granada, conegut allà com “el Catalán”, o des de València en el TER València–Granada, per la via de Baza. Aquesta connexió amb el ferrocarril va deixar una empremta profunda en el meu afecte per aquest traçat. La casa de l’àvia estava just davant de l’inici de la via de Baza, al costat de l’antic dipòsit de locomotores de vapor, un espai que es va convertir en escenari de jocs durant els ja llunyans anys 70 i 80.

El 1 de enero de 1985 marcó un momento clave en la historia del ferrocarril en España, con el cierre de numerosas líneas consideradas deficitarias. En total, se clausuraron aproximadamente 914 kilómetros de vías ferroviarias, la mayoría correspondientes a líneas secundarias y de ámbito rural. Esta decisión formó parte de un proceso de reorganización del sistema ferroviario impulsado por el Estado y RENFE, en un contexto de crisis económica y de cambio en las prioridades del transporte, cada vez más orientadas hacia la carretera. El cierre tuvo importantes consecuencias sociales y territoriales, al dejar sin conexión ferroviaria a muchas comarcas y acelerar el declive de algunos núcleos locales.


Fuente: Revista Vía Libre. Líneas de RENFE afectadas por el cierre de 1985 y evolución después de 20 años.

El 1 de gener de 1985 va marcar un moment clau en la història del ferrocarril a Espanya, amb el tancament de nombroses línies considerades deficitàries. En total, es van clausurar aproximadament 914 quilòmetres de vies ferroviàries, la majoria corresponents a línies secundàries i d’àmbit rural. Aquesta decisió va formar part d’un procés de reorganització del sistema ferroviari impulsat per l’Estat i RENFE, en un context de crisi econòmica i de canvi en les prioritats del transport, cada vegada més orientades cap a la carretera. El tancament va tenir importants conseqüències socials i territorials, en deixar sense connexió ferroviària moltes comarques i accelerar el declivi d’alguns nuclis locals.

El 31 de diciembre de 1984 se apagó por última vez el silbato del tren que durante décadas unió Almendricos y Guadix a lo largo de sus 161 kilómetros de vía, poniendo fin a más de 75 años de historia de un eje que conectaba el Levante español con Andalucía. La clausura, decidida en el acuerdo del Consejo de Ministros de 30 de septiembre de 1984, aplicó criterios económicos fríos y poco humanos, ignorando la función social del ferrocarril y dejando tras de sí estaciones silenciosas y un recuerdo imborrable en la memoria colectiva.

Las fotografías que siguen muestran una excursión desde Guadix el 10 de julio de 2006, recorriendo el inicio de la vía hacia Baza y Almendricos. El trayecto llegó hasta el puente de hierro conocido como Puente Grao, poco antes de la primera estación del recorrido, Hernán-Valle. En aquel momento, las vías aún llegaban hasta la estación de Gor, pero años después se desmanteló la totalidad del trazado. Estas imágenes permanecen como testimonio histórico de un ferrocarril que, aunque cerrado, sigue vivo en la memoria colectiva. Además, entidades como los Amigos del Ferrocarril de Baza continúan 41 años después reivindicando su reapertura, manteniendo viva la esperanza de que algún día el tren vuelva a recorrer este antiguo eje.



“En los dos primeros kilómetros, tras pasar el antiguo depósito de vapor y la rambla Faugena, el paisaje es espectacular: se atraviesan cerros cuyas formas evocan más bien un paisaje de otro planeta.”


Estado ruinoso de la antigua casilla de vigilancia, conocida como la Casilla Murcia.

El 31 de desembre de 1984 es va apagar per última vegada el xiulet del tren que durant dècades havia unit Almendricos i Guadix al llarg dels seus 161 quilòmetres de via, posant fi a més de 75 anys d’història d’un eix que connectava el Llevant espanyol amb Andalusia. La clausura, decidida en l’acord del Consell de Ministres del 30 de setembre de 1984, va aplicar criteris econòmics freds i poc humans, ignorant la funció social del ferrocarril i deixant enrere estacions silencioses i un record inesborrable en la memòria col·lectiva.

Les fotografies que segueixen mostren una excursió des de Guadix el 10 de juliol de 2006, recorrent l’inici de la via cap a Baza i Almendricos. El trajecte va arribar fins al pont de ferro conegut com a Puente Grao, poc abans de la primera estació del recorregut, Hernán-Valle. En aquell moment, les vies encara arribaven fins a l’estació de Gor, però anys més tard es va desmuntar la totalitat del traçat. Aquestes imatges romanen com a testimoni històric d’un ferrocarril que, tot i estar tancat, continua viu en la memòria col·lectiva. A més, entitats com els Amics del Ferrocarril de Baza continuen, 41 anys després, reivindicant la seva reobertura, mantenint viva l’esperança que algun dia el tren torni a recórrer aquest antic traçat ferroviari.



Estado del Puente del Grao en julio del 2006, destacado elemento de la
 infraestructura ferroviaria.


Once años después de su cierre, aún se conservaban tramos del trazado 
de la vía en buen estado

Cada 31 de diciembre, desde 1984, muchos pueblos y ciudades recuerdan que se les arrebató una parte de su futuro, porque el ferrocarril, desde sus inicios, fue una ventana abierta al mundo. Cada 1 de enero, en rincones de la geografía ferroviaria española, sus gentes siguen esperanzadas en volver a coger el tren; ese tren que, como servicio público, nunca debió dejar de recorrer sus comarcas.

El futuro AVE entre Murcia y Almería nos llevará de una ciudad a otra, pero el tren convencional nos permite ir al médico, visitar a los abuelos y, sobre todo, descubrir y admirar a quienes siguen luchando por su territorio, manteniendo viva la conexión con su gente y sus tierras.



Vistas de Guadix al fondo

Cada 31 de desembre, des de 1984, molts pobles i ciutats recorden que se’ls va arrabassar una part del seu futur, perquè el ferrocarril, des dels seus inicis, va ser una finestra oberta al món. Cada 1 de gener, en racons de la geografia ferroviària espanyola, la seva gent continua esperançada a tornar a agafar el tren; aquell tren que, com a servei públic, mai hauria d’haver deixat de recórrer les seves comarques.

El futur AVE entre Múrcia i Almeria ens portarà d’una ciutat a una altra, però el tren convencional ens permet anar al metge, visitar els avis i, sobretot, descobrir i admirar aquells que continuen lluitant pel seu territori, mantenint viva la connexió amb la seva gent i les seves terres.

Texto: Eduard Martínez Hernández

domingo, 23 de noviembre de 2025

60 años del cambio de tensión entre Barcelona y Manresa/ 60 anys del canvi de tensió entre Barcelona i Manresa

 

La electrificación de la línea Barcelona–Manresa: de los 1.500 V a los 3.000 V

La línea ferroviaria entre Barcelona y Manresa, parte del histórico enlace de vía ancha que comunicaba la capital catalana con Lleida y Zaragoza, fue uno de los escenarios más significativos de la modernización ferroviaria en España a comienzos del siglo XX. Ya en aquellos años, este tramo había experimentado un avance decisivo con la construcción y puesta en servicio de la doble vía, finalizada en 1914 por la Compañía del Norte de España, lo que permitió aumentar la capacidad, mejorar la regularidad y preparar la infraestructura para evoluciones tecnológicas posteriores. Su electrificación inicial en 1928, realizada a 1.500 voltios en corriente continua, y la posterior conversión a 3.000 voltios en 1965 representaron dos hitos técnicos decisivos en la evolución del trazado. El año 2025 adquiere un significado especial al cumplirse 60 años de aquel cambio de tensión que marcó un antes y un después en la modernización de la línea y su plena integración en el estándar eléctrico del ferrocarril español.


Ampliació del túnel de la mina llarga de Torrella per poder instal.lar la doble vía del traçat entre terrassa i Manresa. Fotografia de 1911, arxiu de l'autor.

La línia ferroviària entre Barcelona i Manresa, part de l’històric enllaç de via ampla que comunicava la capital catalana amb Lleida i Saragossa, va ser un dels escenaris més significatius de la modernització ferroviària a Espanya a començaments del segle XX. Ja en aquells anys, aquest tram havia experimentat un avenç decisiu amb la construcció i la posada en servei de la doble via, finalitzada el 1914 per la Companyia del Nord d’Espanya, fet que va permetre augmentar la capacitat, millorar la regularitat i preparar la infraestructura per a futures evolucions tecnològiques. La seva electrificació inicial, el 1928, realitzada a 1.500 volts en corrent continu, i la posterior conversió a 3.000 volts el 1965 van representar dos fites tècniques decisives en l’evolució del traçat. L’any 2025 adquireix un significat especial en complir-se 60 anys d’aquell canvi de tensió que va marcar un abans i un després en la modernització de la línia i la seva integració plena en l’estàndard elèctric del ferrocarril espanyol.

 En aquellos años, el tráfico ferroviario en el tramo entre Barcelona y Manresa experimentaba una creciente presión. Las locomotoras de vapor acusaban las rampas más exigentes del recorrido y mostraban limitaciones para ofrecer un servicio de cercanías rápido, regular y competitivo. A esto se sumó la electrificación, en la década de 1920, del tramo entre Olesa y Manresa por parte de los Ferrocarrils Catalans, cuya línea, más moderna y ágil, ofrecía una clara ventaja operativa. Esta competencia directa impulsó a la Compañía del Norte a modernizar de forma decidida su propio trazado y apostar por la electrificación como vía de mejora.

 En aquells anys, el trànsit ferroviari al tram entre Barcelona i Manresa experimentava una pressió creixent. Les locomotores de vapor acusaven les rampes més exigents del recorregut i mostraven limitacions per oferir un servei de rodalia ràpid, regular i competitiu. A això s’hi va sumar l’electrificació, a la dècada de 1920, del tram entre Olesa i Manresa per part dels Ferrocarrils Catalans, la seva línia més moderna i àgil oferint una clara avantatge operativa. Aquesta competència directa va impulsar la Companyia del Nord a modernitzar de manera decidida el seu propi traçat i apostar per l’electrificació com a via de millora.

 La Compañía del Norte inició en 1926 las obras de sus nuevas electrificaciones, y en poco más de dos años éstas ya estaban finalizadas en la sección de 64 kilómetros en doble vía comprendida entre Barcelona y Manresa, con rampas de hasta 16 milésimas, y en los 106 kilómetros en vía única desde Montcada hasta Sant Joan de les Abadesses, en las que la pendiente alcanza las 18 milésimas. Ambas entraron en servicio el 2 de agosto de 1928.

Las obras comenzaron hacia 1926 y avanzaron con rapidez. A lo largo de los 64 kilómetros que separan Barcelona de Manresa se instaló la catenaria, se renovó la infraestructura y se levantaron subestaciones eléctricas en Montcada, Terrassa y Sant Vicenç de Castellet. El 2 de agosto de 1928 se inauguró oficialmente la tracción eléctrica, convirtiéndose aquel tramo en uno de los primeros recorridos de doble vía electrificados en España.


Subestació elèctrica dins del recinte de l'estació de Sant Vicenç de Castellet, actualment encara es conserva la mateixa edificació en actiu.Fons de l'arxiu fotogràfic del Museu del Ferrocarril de Catalunya de Vilanova i la Geltrú.

 La Companyia del Nord va iniciar el 1926 les obres de les noves electrificacions, i en poc més de dos anys aquestes ja estaven finalitzades a la secció de 64 quilòmetres en doble via compresa entre Barcelona i Manresa, amb rampes de fins a 16 mil·lèsimes, i als 106 quilòmetres en via única des de Montcada fins a Sant Joan de les Abadesses, on la pendent arriba a les 18 mil·lèsimes. Totes dues van entrar en servei el 2 d’agost de 1928.

Les obres van començar cap al 1926 i van avançar amb rapidesa. Al llarg dels 64 quilòmetres que separen Barcelona de Manresa es va instal·lar la catenària, es va renovar la infraestructura i es van construir subestacions elèctriques a Montcada, Terrassa i Sant Vicenç de Castellet. El 2 d’agost de 1928 es va inaugurar oficialment la tracció elèctrica, convertint aquell tram en un dels primers recorreguts de doble via electrificats a Espanya.


Vagoneta pels treballadors del servei d'electrificació a l'estació de Sant Vicenç de Castellet. Fons de l'arxiu fotogràfic del Museu del Ferrocarril de Catalunya de Vilanova i la Geltrú.

 Para la explotación se introdujeron las locomotoras eléctricas de la serie 7000 y los automotores de la serie 300, conocidos popularmente como “chipas” o “pingüinos”, que aportaron agilidad y regularidad a los servicios de cercanías. Este material rodante permitió operar trenes más potentes y adaptados a la orografía del recorrido, mejorando de manera notable la competitividad frente a los ferrocarriles de vía estrecha.


Tarjeta postal amb els trens amb tracció elèctrica entre Barcelona i Manresa de la companyia ferroviària "Caminos de Hierro del Norte de España. Arxiu de l'autor.

Per a l’explotació es van introduir les locomotores elèctriques de la sèrie 7000 i els automotors de la sèrie 300, coneguts popularment com a chispes o “pingüins”, que aportaven agilitat i regularitat als serveis de rodalia. Aquest material mòbil va permetre operar trens més potents i adaptats a l’orografia del recorregut, millorant de manera notable la competitivitat davant els ferrocarrils de via estreta.


Unitat elèctrica sèrie 300 conegudes com pingüins. A dalt podem veure la masia de l'Orpina a l'abril de 1958. Fotografia realitzada per Antoni Teres. Arxiu de l'autor.

El 12 de octubre de 1965 se llevó a cabo la transición al sistema de 3.000 voltios en corriente continua, un proceso que implicó la adaptación de subestaciones, la renovación de equipamientos, la llegada de locomotoras Alsthom de la serie 7600 y los automotores eléctricos 600, conocidos como “las Suizas”. La operación supuso un salto cualitativo en potencia, fiabilidad y rendimiento, integrando plenamente la línea en el estándar técnico de RENFE.

Unitat elèctrica 600, coneguda com les suisses, al seu pas pel viaducte del Boixadell. Fotografia de Xavier Santamaria. Fons de l'arxiu del Museu Vasco del Ferrocarril.

El 12 d’octubre de 1965 es va dur a terme la transició al sistema de 3.000 volts en corrent continu, un procés que va implicar l’adaptació de subestacions, la renovació d’equipaments, l’arribada de locomotores Alsthom de la sèrie 7600 i els automotors elèctrics 600, coneguts com “les Suïsses”. L’operació va suposar un salt qualitatiu en potència, fiabilitat i rendiment, integrant plenament la línia en l’estàndard tècnic de RENFE.


Locomotora elèctrica conegudes com "Francesas" a l'estació de Sant Vicenç de Castellet. Fotografia de Xavier Santamaria. Fons de l'arxiu del Museo Vasco del Ferrocarril

Bibliografia i webs consultades:

- Juanjo Olaizola Elordi, La tracción eléctrica ferroviaria en la España del franquismo (1936-1975). Revista de Historia Ferroviaria, número 13, junio 2010.

-  Eduard Martínez Hernández, Vacarisses: un poble amb dues estacions de ferrocarril. 2018

- Fons de l'arxiu del Museo Vasco del Ferrocarril.

- Fons de l'arxiu del Museu del Ferrocarril de Catalunya.

https://historiastren.blogspot.com/2021/12/las-electrificaciones-1500-voltios-de.html

- Jaume Roca i Llauró. La tracción a 1500 voltios en Renfe.

                                                                                            Text: Eduard Martínez Hernández